Author Archives: AEES DINCAT

Salut s’adapta a la normativa europea reforçant el caràcter preferent de l’economia social i de les entitats sense afany de lucre

Salut s’adapta a la normativa europea reforçant el caràcter preferent de l’economia social i de les entitats sense afany de lucre

Catalunya ha iniciat el procés legal per a harmonitzar les fórmules de gestió de l’assistència sanitària sota l’emparament de la normativa europea. Per a fer-ho, el passat 6 de març, ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de Llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públic a través del Sistema Català de Salut. Amb la creació d’aquesta nova llei, el Departament de Salut transposa les directives europees 2014/23/UE i 2014/24/UE. Aquestes, d’obligada adaptació per part dels Estats membres, donen especial importància a garantir la qualitat, l’accessibilitat i la continuïtat quan es tracta de serveis a les persones, i, entre altres consideracions, contemplen que determinats serveis –entre ells els que impliquen atenció sanitària directa al ciutadà- només puguin ser prestats per entitats d’economia social.

En la memòria preliminar es regulen les següents fórmules de gestió no sotmeses a la normativa de contractació del sector públics: la cooperació institucional (ja sigui vertical o horitzontal) i la concertació. En l’àmbit de la concertació el CatSalut només podrà concertar activitat sanitària a entitats privades sense afany de lucre o a entitats d’economia social. El text també preveu la possibilitat que, en cas de concurrència entre més d’una entitat d’aquestes característiques, es dugui a terme un procés de selecció.

Aquesta transposició garanteix el millor desplegament possible de les directives europees a la llum de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC). En la pràctica, gràcies a ella i d’acord amb les previsions de l’article 5 de la LOSC, Salut prioritzarà les entitats sense afany de lucre o d’economia social davant de les privades amb afany de lucre en la prestació de serveis sanitaris a les persones.

La Unió Europea encoratja que les entitats d’economia social tinguin un paper rellevant en la prestació de serveis socials, entenent que aporten un valor afegit a la cooperació pública-privada clàssica, tant per la seva missió social com pel seu sistema de governança.

Catalunya, des de sempre, té una gran riquesa en entitats privades amb important arrelament territorial i vocació de servei social, moltes d’elles sense afany de lucre, que han configurat una societat civil dinàmica i responsable amb el seu entorn.

Com a representants de les entitats no lucratives d’àmbit català que atenen a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, que gestionen serveis d’interès públic, esperem que aquest pas que ha donat el Departament de Salut i que va en línia amb el model que des de fa molts anys defensem les entitats del Tercer Sector i de l’economia social, s’estengui a la provisió de serveis socials, al més aviat possible.

Treballem en la definició d’un nou model de col·laboració público-social

Treballem en la definició d’un nou model de col·laboració público-social

Els serveis públics d’atenció a les persones són un àmbit d’actuació especialment sensible a causa de la vulnerabilitat dels col·lectius als quals es dirigeixen: infants, joves, gent gran, persones amb discapacitat, col·lectius amb risc d’exclusió social, entre d’altres.

Com a entitat representativa de les entitats no lucratives que atenen a persones amb discapacitat intel·lectual, volem ser partícips i corresponsables en la construcció de les noves polítiques socials. Per aquest motiu, formem part del Grup de Treball de Models de col·laboració publico-social articulat per la Confederació, per treballar amb la resta d’agents de l’economia social no lucrativa i la mateixa Administració, en la construcció compartida d’un posicionament, discurs i visió del Tercer Sector Social davant de totes aquelles qüestions vinculades a aquest àmbit.

Entre els objectius del Grup hi ha el seguiment de les iniciatives legislatives entorn la concertació i contractació pública de serveis d’atenció a les persones; l’elaboració de propostes i la identificació/definició de models adequats al Tercer Sector Social i la identificació de bones (i males) pràctiques en aquest àmbit.

Entre els membres del Grup hi ha representants de Creu Roja Catalunya, Cooperatives d’Iniciativa Social – Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), CAE – formació i serveis socioculturals, Federació d’entitats d’Assistència a la Tercera Edat sense afany de lucre (FEATE), Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA), Fundació Escolta Josep Carol, Fundació Pere Tarrés, Fundesplai, Moviment Laïc i Progressista, Patronal ECOM, Unió Catalana de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç – UCCAP, Agrupació Catalana de Centres per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual, i AMMFEINA, entre d’altres.

Un dels aspectes que estem treballant molt especialment és la definició d’un nou model per a la prestació de serveis a les persones que, atenent  la vulnerabilitat dels col·lectius als quals s’adrecen, permeti preservar-ne la qualitat, la sostenibilitat i la viabilitat.

Continuarem informant sobre els avenços aconseguits i confiem que el Grup sigui un bon instrument al servei del Tercer Sector i l’Economia Social.

 

 

 

 

 

Proyecto de Ley de Contratos del Sector Público- Un repte pel Tercer Sector

Proyecto de Ley de Contratos del Sector Público- Un repte pel Tercer Sector

El passat mes de novembre, el Consell de Ministres de l’Estat Espanyol va aprovar i remetre al Congreso de los Diputados per a la seva tramitació parlamentària, el Proyecto de Ley de Contratos del Sector Público, amb l’objecte de traslladar a l’ordenament intern espanyol les Directives 2014/23/UE, relativa a l’adjudicació dels contractes de concessió i la 2014/24/UE, de contractació pública, ambdues del 26 de febrer de 2014.

Aquest projecte de llei, la tramitació de la qual començarà ben aviat, té una enorme transcendència en l’àmbit dels serveis socials i de l’atenció a les persones, molt especialment d’aquelles que es troben en situació d’especial vulnerabilitat.

És per això que, tant des de les entitats representatives del sector a nivell estatal, com des de les del nostre país, estem treballant perquè la implantació d’aquesta mesura asseguri el paper que han de jugar, necessàriament, les entitats sense ànim de lucre en la provisió de serveis, a més d’aportar estabilitat i seguretat als usuaris i treballadors de les nostres organitzacions.

A nivell espanyol, el passat 12 de gener, l’Asociación Empresarial para la Discapacidad (AEDIS), entitat de la qual som socis, s’ha reunit amb representants dels grups Socialista i Podem, per transmetre’ls les seves consideracions i propostes d’esmena al Projecte de Llei de Contractes del Sector Públic. En concret, AEDIS els ha comunicat l’interès de l’associació a què es mantingui el criteri del legislador nacional de no traslladar al nostre ordenament jurídic l’article 77 de la Directiva 2014/24/UE, relatiu a la reserva de contractació dels serveis socials en determinats casos, tenint en compte que la transposició d’aquest article, que ha de ser literal, suposaria un greu perjudici per als usuaris, els treballadors i les entitats del sector no lucratiu.

A Catalunya, la Generalitat va dictar el Decret de Llei  3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública, que ja transposava aquestes directives, i que està pendent de desenvolupar . Les organitzacions més representatives del sector no lucratiu català,  estem treballant perquè aquest Decret, que valorem molt positivament, no sigui obstaculitzat pel projecte de llei del sector públic impulsat pel Govern espanyol.

Considerem que la contractació pública ha de ser un instrument al servei de la inclusió social,  que ha de garantir una prestació de serveis socials i d’atenció a les persones de qualitat, especialment aquells que es dirigeixen a persones en risc d’exclusió social i/o econòmica.