NP| Dincat alerta que només 1 de cada 5 persones actives amb discapacitat intel·lectual té feina

NP| Dincat alerta que només 1 de cada 5 persones actives amb discapacitat intel·lectual té feina
·         La federació presenta un informe amb prop de 50 propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible i demana el compromís de l’administració pública, les empreses i la societat en general

·         La taxa d’ocupació de les persones amb discapacitat intel·lectual el 2019 se situava en poc més d’un 20%, mentre que la de les persones sense cap discapacitat, en gairebé un 70%, fet que demostra que es necessita més compromís social i polític

·         Impulsar la incorporació al mercat de treball amb mesures de discriminació positiva, reforçar la compatibilitat entre prestacions socials i la feina remunerada i avançar cap a una millor regulació de la jubilació anticipada són algunes de les propostes del sector

Dijous, 29 d’abril de 2021. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, publica l’informe “Propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible per a les persones amb discapacitat intel·lectual i especials dificultats”, amb la voluntat de trencar les barreres amb què encara avui es troben moltes d’aquestes persones en l’àmbit laboral. L’informe, realitzat pels professors Ricardo Esteban i Carolina Gala del Centre d’Estudis i Recerca per a una Societat Inclusiva (CERSIN-UAB) i presentat en el marc del Dia Internacional del Treballador, aporta prop de 50 propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral. Aquestes propostes parteixen d’una anàlisi extensiva de les dificultats d’aquestes persones a l’hora de trobar feina, fet que es tradueix en una escassa inserció social, dificultant el desenvolupament dels seus projectes de vida i suposant un obstacle per dur a terme una vida autònoma i independent.

 

Segons dades de l’INE, l’any 2019, la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat intel·lectual se situava en el 30,3% – disminuint fins a un 12,7% en persones amb un grau reconegut superior al 75% – mentre que la de les persones sense cap discapacitat era del 77,7%. Pel que fa a la taxa d’ocupació, la de les persones amb discapacitat intel·lectual només arribava al 20,4%, mentre que la de les persones sense cap discapacitat se situava en un 66,9%. Això representa que tan sols una de cada cinc persones en actiu amb discapacitat intel·lectual està treballant.

D’altra banda, les persones amb especials dificultats perceben un salari equivalent al 82,9% del que cobraria una persona sense discapacitat en el mateix nivell professional, evidenciant-se, també, la bretxa salarial existent.

Aquesta situació, a més, s’ha vist agreujada arran de la crisi de la Covid-19 i prop d’un 10% de persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental ocupades a l’empresa ordinària ha perdut la seva feina en l’últim any.

“Les xifres demostren una bretxa abismal que justifica, sense dubte, la necessitat de millorar l’actual model d’inserció laboral d’aquest col·lectiu. Cal avançar cap a l’objectiu de garantir el dret al treball  de tothom per la via d’incrementar de manera significativa les oportunitats de trobar feines adequades per a totes les persones amb discapacitat intel·lectual que vulguin treballar”, explica Carles Campuzano Director de Dincat. “Continuem  convençuts que una feina socialment útil i dignament remunerada és un dret que tenen totes les persones amb discapacitat intel·lectual, tal i com contempla la Convenció dels Drets de les persones amb discapacitat de l’ONU en el seu article 27. I necessitem una gran aliança entre el sector social, les empreses i les administracions per assolir aquest objectiu durant els propers anys”, afegeix.

Un dels principals reptes que l’informe assenyala és la necessitat d’incrementar els recursos, els suports i el finançament per a la contractació de les persones amb discapacitat intel·lectual. En aquest sentit, cal vincular els suports als itineraris d’inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual a les necessitats personals que tenen al llarg de la seva vida, amb independència del fet que estigui treballen en un Centre Especial de Treball o en una empresa ordinària, així com incrementar de manera significativa les ajudes per a la contractació. Al mateix temps, es planteja augmentar l’actual quota del 2% de reserva prevista legalment a fins el 4% (reservant un mínim de l’1% per a les persones amb discapacitat intel·lectual) i ser extremadament rigorosos en l’aplicació de mesures alternatives, que només s’haurien d’emprar quan es demostri la impossibilitat de complir amb la quota de reserva.

Aquestes demandes se sumen a les que el sector arrossega des de fa temps, com l’increment dels recursos destinats als Centres Especials de Treball fins a arribar a cobrir el 75% del Salari Mínim Interprofessional per assegurar-ne la sostenibilitat o vetllar pel compliment efectiu de l’aplicació de la quota de reserva del 2% a favor de persones amb discapacitat en empreses de 50 o més persones treballadores, que actualment no es respecta.

La jubilació: un repte clau

Una altra de les problemàtiques clau que el sector demana resoldre és el de la jubilació anticipada, ja que el model actual no té en compte les condicions d’aquestes persones, que tenen un envelliment prematur i moltes més dificultats d’accedir al mercat laboral al llarg de la seva vida.

En el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual és molt difícil, per diversos factors (formatius, dificultats d’inserció laboral particularment a les empreses ordinàries, necessitats especials d’acompanyament, etc.) que trobin una ocupació i que aquesta, a més, tingui la durada suficient per a poder complir els requisits exigits legalment per accedir a la pensió de jubilació en els termes previstos actualment.

Per això, Dincat reclama que es revisi i actualitzi l’actual normativa, adaptant els requisits per accedir a la jubilació a la realitat d’aquestes persones. La reducció de l’edat mínima de jubilació a les persones amb especials dificultats, situant-la en els 45 anys, o la reducció del període mínim de cotització exigit per tenir dret a la pensió de jubilació, establint-lo en 10 anys, són algunes de les principals propostes de la federació.

L’exclusió social vinculada a la discapacitat

Tal com argumenta l’informe, les possibilitats d’integració de les persones amb discapacitat intel·lectual al mercat laboral i la consegüent opció d’obtenir ingressos propis són escasses. A més, quan aquestes persones treballen, ocupen llocs de baixa qualificació, amb sous baixos. Per tant, la discapacitat és un factor que agreuja l’exclusió laboral, i per extensió, l’exclusió social de les persones i les seves famílies.

En aquest sentit, cal tenir present que, d’una banda, les situacions de discapacitat es concentren a les llars pobres -la renda mitjana de les llars de les persones amb discapacitat és un 25% inferior a la mitjana de les llars sense discapacitat- i, d’altra banda, el sobre cost econòmic que la discapacitat ocasiona a les famílies -la necessitat d’un suport específic a les persones amb discapacitat es tradueix en un increment de les despeses de la seva unitat familiar que suposa, de mitjana, uns 25.148€ anuals.

Davant aquesta situació, Dincat defensa la necessitat que les prestacions i ajudes que poden rebre les persones amb discapacitat intel·lectual tinguin en compte aquest escenari tan complex i desfavorable i, permetin compensar realment aquest greuge econòmic, que també pateixen les famílies. Garantir la compatibilitat entre prestacions socials i la feina remunerada, desvincular les pensions no contributives de la unitat econòmica de convivència, i revisar els criteris per accedir al nou Ingrés Mínim Vital  són algunes de les propostes que la federació posa damunt la taula.

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

Deixa un comentari