Entitats de l’AEES Dincat són premiades amb la Creu de Sant Jordi i les Medalles d’Honor de Barcelona

Entitats de l’AEES Dincat són premiades amb la Creu de Sant Jordi i les Medalles d’Honor de Barcelona

Les entitats de l’AEES Dincat estem d’enhorabona i és que ens els darrers deu dies hem rebut importants reconeixements públics.

La primera de les entitats que rebia aquest reconeixement va ser la Fundació Aspronis, que va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2019. Es tracta del màxim reconeixement que atorga la Generalitat de Catalunya en defensa del país. Parlem d’un premi molt merescut que reconeix la tasca que la Fundació porta a terme des de fa 50 anys, apostant per l’atenció i inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual de la Selva i el nord del Maresme.

Pocs dies després l’Ajuntament de Barcelona va aprovar les Medalles d’Honor de la ciutat i vam conèixer que l’Inout Hostel Barcelona i la Directora General de l’Associació Esclat, Lola de la Fuente, havien estat premiats.

Tots dos premis estan més que justificats. D’una banda, a l’Inout Hostel Barcelona se li reconeix la tasca integradora i social d’inserció laboral de persones amb discapacitat i el compromís amb l’entorn i la sostenibilitat. D’altra, la Lola de la Fuente ha estat reconeguda per la seva tasca com a presidenta de la Fundació ESCLAT i pel seu compromís en la defensa dels interessos de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies.

Aquests reconeixements posen de manifest la gran tasca que realitzen les entitats de l’AEES Dincat i els professionals que hi formen part. Entitats i persones que amb transparència, qualitat, professionalitat, excel·lència i compromís treballen de forma incansable per construir un futur millor que garanteixi l’exercici dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Però, malauradament, el futur al que s’enfronten entitats i persones amb discapacitat és incert a causa de la manca de finançament públic. Des de l’AEES Dincat esperem sincerament que reconeixements com aquests, que posen en valor la nostra aportació a la societat, contribueixin a aconseguir les millores en el finançament que, de forma reiterada, estem demanant com a sector.

Quin país volem? La cobertura social de les persones amb discapacitat i especials dificultats pot recular 50 anys per la inacció dels governs

Quin país volem? La cobertura social de les persones amb discapacitat i especials dificultats pot recular 50 anys per la inacció dels governs

Fa quinze dies 6.000 persones, la majoria d’elles amb discapacitat i especials dificultats, vam sortir al carrer per denunciar la situació de les oportunitats laborals i serveis assistencials d’aquest col·lectiu. La resposta ha estat silenci. Encara no ens hem reunit amb ningú ni tenim cap proposta de solucions. Aquest és el país que volem?

Estem demanant solucions concretes que sí es donen en altres comunitats autònomes, però aquí no se’n vol sentir ni parlar. A Navarra, Castellà i Lleó o Aragó el finançament dels llocs de treball als Centres Especials de Treball (CET) arriba al 75% de l’SMI (Salari Mínim Interprofessional), que és el que reclamem per Catalunya. Catalunya ha estat la comunitat pionera i un model d’èxit en la generació de llocs de treball a CETs i on més impacte està tenint l’increment de l’SMI, calen solucions que sí existeixen.

En relació al segon gran problema de finançament, la congelació de les tarifes i mòduls dels serveis assistencials, també hi ha comunitats com la mateixa Múrcia, Galícia o Balears on els governs autonòmics estan acordant increments de les tarifes dels serveis assistencials a raó d’un 10-20% repartits en plans de recuperació de 3 o 4 anys.

A més, i perquè el lector tingui una dimensió del problema, la necessitat de finançament addicional dels llocs de treball per persones amb discapacitat amb especials dificultats és de 17,5 milions d’euros, quan acabem de veure com es demana un crèdit de 800 milions pel merescut increment salarial dels funcionaris de Catalunya. Després de 10 anys d’ajustos tots els salaris haurien d’estar creixent. Un matís, els 17,5 milions són suficients si a banda es compleixen alguns dels compromisos que ens han anunciat: 7,5 milions de la Generalitat per les persones amb especials dificultats i el 5% addicional sobre l’SMI que aportaria l’estat.

Recapitulem un moment sobre per què diem que l’atenció i suport a les persones amb discapacitat i especials dificultats està en una greu situació. D’una banda, l’actual model d’inserció laboral per a persones amb discapacitat i especials dificultats està en greu risc. Estem parlant d’un model d’èxit a Catalunya, vigent durant dècades, que ha apostat per la inserció laboral com a eina d’inserció social i garantint al màxim les oportunitats laborals per a aquestes persones (es constata amb el fet que Catalunya representa el 16% de la població general de l’estat i acumula el 27% de persones amb discapacitat i especials dificultats treballant a CET). L’èxit d’aquest model no hauria estat possible sense la col·laboració de les entitats del tercer sector, de les administracions públiques i de la societat en general és un dels territoris europeus amb major teixit associatiu); avui dia l’èxit de l’esforç col·lectiu pot esvair-se per complet.

Actualment prop de 10.000 persones amb discapacitat i especials dificultats que treballen a CETs catalans podrien quedar-se sense feina. S’han patit fortes retallades durant els anys de crisi econòmica que han posicionat aquests centres en situació de fragilitat financera, el model de finançament d’aquests centres requereix una revisió a fons i, mentrestant, els increments de salari mínim dels darrers 10 anys han augmentat l’exigència de productivitat a unes persones que de partida necessiten suports per estar en igualtat d’oportunitats amb la resta de persones treballadores. La situació és greu. A curt termini, i a partir de les dades recopilades de les entitats, estimem que 1.589 llocs de treball estan en risc de desaparèixer entre 2019 i 2020. A llarg termini la major part dels 10.000 llocs de treball estarien en risc per la manca de CETs que prioritzin la seva ocupació.

D’altra banda, i afegit a la problemàtica de l’entorn laboral, el finançament de tots els serveis d’atenció està congelat des de fa 10 anys, inclús amb retallades del finançament durant la crisi que no s’han recuperat. Aquesta situació també és insostenible, entre moltes altres coses perquè després de 10 anys és imprescindible poder fer inversions i increments salarials dels professionals d’atenció, que fa 10 anys que estan amb salaris congelats quan el cost de la vida s’ha encarit aproximadament un 17%.

Es tracta de dos problemes que no només té Catalunya, són problemes que en major o menor mesura també es donen a altres territoris d’Espanya, però en molts llocs han trobat les solucions pertinents.

Quines respostes tenim a Catalunya? Pel que fa al finançament dels CETs, el 59% dels recursos provenen del govern de l’estat i un 41% provenen de la Generalitat; cadascú se’n renta les mans i diuen que la solució ha de venir de l’altra banda. La discapacitat no és moneda de canvi, els polítics han de fer política i les persones volem solucions, no excuses. Entenem que la política és trobar solucions, escoltant als ciutadans i amb un estil de govern proper.

La qüestió del finançament de les tarifes i mòduls dels serveis assistencials és una competència de la Generalitat de Catalunya. A més, és una problemàtica de tot el Tercer Sector que també es reclama des de La Confederació (vegeu roda de premsa del 8/03/2019). Fins el dia d’avui no hi ha cap compromís. A finals del 2018 se’ns va anunciar un petit increment d’entre 1,2% i el 2% per alguns serveis, però més enllà de ser del tot insuficient també és una promesa que no s’ha complit. Entenem que la política és trobar les solucions adients, proposar-les i complir-les.

Arribats aquí fem una pregunta clara: quin país volem? Si tots tenim la mateixa resposta, calen mesures urgents i compromisos valents per part de tots. Per la nostra part, ja estem treballant sobre el model de futur que ha de garantir l’exercici dels drets que estan en risc. Ara bé, per construir conjuntament aquest futur cal superar la greu situació actual i les entitats socials no ho podem fer soles. Cal tornar a treballar conjuntament per tornar a ser un referent i model d’èxit.

Jubilació Andreu Pardo González

Jubilació Andreu Pardo González

El passat 12 d’abril l’Andreu Pardo González, al que molts de vosaltres coneixereu per haver sigut ex-gerent d’OSAS i President de la Patronal, es va jubilar.

Des de l’AEES volem agrair-li els anys de dedicació a l’Associació i la defensa que va fer dels interessos de les entitats del sector.

Desitgem de tot cor que tingui molts èxits en aquesta etapa que tot just acaba de començar i, que tal i com ell mateix diu a la carta que ens ha fet arribar, pugui gaudir més de la seva família i dels seus amics.

Llegir escrit de comiat

NP: Manifestació sense precedents per exigir millores en el finançament dels Centres Especials de Treball i dels serveis d’atenció a les persones amb discapacitat i especials dificultats

NP: Manifestació sense precedents per exigir millores en el finançament dels Centres Especials de Treball i dels serveis d’atenció a les persones amb discapacitat i especials dificultats

Manifestació sense precedents per exigir millores en el finançament dels Centres Especials de Treball i dels serveis d’atenció a les persones amb discapacitat i especials dificultats.

6.000 persones amb discapacitat i especials dificultats, famílies i entitats hem recorregut els carrers de Barcelona per denunciar les conseqüències de la manca de finançament públic.

La situació de l’atenció i suport a les persones amb discapacitat i especials dificultats ha arribat al límit i les conseqüències de la manca de finançament públic ja sobrepassen la capacitat de les entitats. Lamentablement, això comporta un impacte directe sobre la qualitat de vida de les persones i les seves famílies. 10.000 llocs de treball i els serveis d’atenció a més de 40.000 persones amb discapacitat i especials dificultats (ED) estan greument amenaçats per aquesta injusta situació.

Aquest és el motiu pel qual 6.000 persones de tota Catalunya hem omplert durant més de dues hores els carrers del centre de Barcelona. Amb els crits de “Amb la meva feina no s’hi juga! 10.000 llocs de treball estan en perill” i “10 anys congelats”, entre altres, hem denunciat la gravetat de la situació que estem patint des de fa anys.

La manifestació d’avui no ha estat una acció aïllada, continuarem mobilitzant-nos, tan unitàriament a Barcelona com als municipis d’arreu de Catalunya (com ja hem estat fent els darrers mesos). Durant els pròxims dies comunicarem les dates i contingut de les properes mobilitzacions.

L’inici de la protesta ha estat a la Delegación del Gobierno, la marxa ha continuat fins a arribar al Departament d’Economia i Hisenda, i en darrer lloc s’ha arribat al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. A cadascun d’aquests punts s’han exigit respostes concretes i s’ha lliurat un manifest als representants de les institucions públiques.

Avui ha quedat constància que les persones amb discapacitat i especials dificultats, famílies i entitats ni podem ni volem continuar acceptant aquesta situació, hem aixecat la veu i hem dit prou. I així continuarem fins a tenir solucions, fins que els governs s’adaptin a les necessitats de les seves ciutadanes i dels seus ciutadans, fins que donin més suport a qui més ho necessita, fins que aportin els recursos necessaris per continuar garantint les mateixes oportunitats per tothom.

Què exigim a cada administració:

GENERALITAT DE CATALUNYA

Departament de Treball Afers Socials i Famílies 

  • 75% de l’SMI de subvenció per les persones amb ED que treballen en CET. 
  • Increment de les tarifes de finançament dels serveis d’atenció. 
  • Solució urgent i efectiva de l’envelliment prematur als CETs. 
  • Recuperar les subvencions a la inversió. 
  • Planificació plurianual del finançament dels CETs.

Departament d’Economia i Hisenda 

  • Dotació pressupostaria suficient per atendre aquest ordre necessitats apuntades. 
  • Acabar amb els retards en els pagaments. 
  • Seguretat i estabilitat en el finançament.

GOVERN DE L’ESTAT 

  • 75% de l’SMI de subvenció per les persones amb ED que treballen en CET. 
  • Recuperar les subvencions a la inversió. 
  • Compromisos ferms i per escrit de les millores de finançament de CET anunciades. 
  • Incrementar els recursos per CETs que es destinen a Catalunya. Actualment es reparteix el finançament per criteris polítics discrecionals i no finalistes. Catalunya té el 27% dels treballadors amb discapacitat i ED, però només se li atorga el 16%.

Descarregar nota de premsa

Persona de contacte i recull gràfic (vídeo i fotogràfiques) de la manifestació:

Vanessa Álvarez

608 93 54 06 – 93 411 85 84 | valvarez@aeesdincat.cat

NP: Milers de persones d’arreu de Catalunya ens manifestarem el dia 11 d’abril a les 11:00h, a Barcelona

NP: Milers de persones d’arreu de Catalunya ens manifestarem el dia 11 d’abril a les 11:00h, a Barcelona

10.000 llocs de treball i els serveis d’atenció a més de 40.000 persones amb discapacitat i especials dificultats, estan seriosament amenaçats per l’infrafinançament públic

Milers de persones d’arreu de Catalunya ens manifestarem el dia 11 d’abril a les 11:00h, a Barcelona.

La manca de finançament públic amenaça el model d’èxit català d’inserció laboral per a persones amb discapacitat amb especials dificultats i la seva atenció al llarg dels 365 dies l’any.

Les 226 entitats sense afany de lucre que representa AEES Dincat i que atenen a més de 40.000 persones amb discapacitat i especials dificultats (ED), principalment discapacitat intel·lectual, han dit prou! Es tracta d’entitats d’arreu del territori que han sorgit del mateix impuls de les famílies d’aquestes persones i que al llarg de més de 50 anys han desenvolupat el model d’atenció en col·laboració públic privat. Són entitats que es preocupen del benestar d’aquestes persones 24 hores al dia durant els 365 dies de l’any, aquest és l’objecte social i raó de ser d’aquestes entitats: atenció precoç, escoles, atenció diürna, atenció residencial, creació i manteniment de llocs de treball, tutela, lleure i esport.

L’extrema gravetat de la situació en què ens trobem ens obliga a compartir amb la societat catalana la nostra realitat.

Després de moltes negociacions tant a Barcelona com a Madrid, ens trobem davant d’una situació límit on 1.589 persones amb discapacitat i especials dificultats perdran la seva feina durant els mesos vinents si no s’adopten mesures urgents i valentes.

Sortim el carrer per evitar que el model català deixi de ser un èxit, mantenir 1.589 llocs de treball i reclamar un increment dels mòduls que tenim congelats des de fa 10 anys! El pròxim 11 d’abril es farà un pas més per denunciar públicament aquesta situació i la manca de respostes polítiques: entitats, persones amb discapacitat i les seves famílies sortirem al carrer per fer-ho públic. Diem prou!

Arribem a aquesta situació després de 10 anys de deteriorament del finançament públic, provocat per les retallades i congelacions. A aquesta situació s’ha d’afegir que tenim uns models d’atenció i finançament que no s’han actualitzat en els darrers 20 anys i que no responen a problemàtiques actuals; com per exemple l’envelliment prematur de les persones amb discapacitat intel·lectual i d’especials dificultats que estan treballant en CET. Des de fa anys les entitats estan fent tot el possible perquè aquestes persones tinguin la millor atenció possible, combinant-ho amb implicació laboral que més els convingui. Avui ja és insostenible, no es pot seguir així.

A més, i com a fet agreujant d’una situació ja de per si complicada, la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI), que és un avenç social indiscutible, no ha vingut acompanyada de les suficients mesures polítiques de suport per persones amb discapacitat que treballen en CETs. Aquesta manca de compromís polític posa en risc la viabilitat de les entitats socials que tenen com a objectiu generar i mantenir llocs de treball per milers de persones amb discapacitat amb especials dificultats. Els 10.000 llocs de treball d’aquestes persones en CET estan en greu risc i són indispensables per garantir la inserció laboral amb oportunitats per tothom. Les persones amb especials dificultats també tenen dret a treballar i no els hi poden retallar drets.

Catalunya representa el 16% de la població de l’estat i fins al dia d’avui podem parlar del model d’èxit català d’inserció laboral, que ha permès que actualment tinguem el 27% de les persones amb discapacitat i especial dificultat que treballen a CET del conjunt de l‘estat. Però com hem dit, aquest model està en greu perill.

D’altra banda, i afegit a la problemàtica de l’entorn laboral, el finançament de tots els serveis d’atenció a aquestes persones està congelat des de fa 10 anys, inclús amb retallades del finançament durant la crisi que no s’han recuperat. Aquesta situació també és insostenible, entre moltes altres coses perquè després de 10 anys és imprescindible poder fer increments salarials dels professionals d’atenció, que fa 10 anys que estan amb salaris congelats quan el cost de la vida s’ha encarit aproximadament un 17%.

Davant d’aquesta greu situació, la resposta dels governs, tant del de la Generalitat com del de l’Estat, ha estat clarament insuficient i en cap cas estan donant resposta a les necessitats d’un sector ofegat des de fa anys. La situació ha arribat al límit i les conseqüències de tot plegat ja sobrepassen la capacitat de les entitats i, lamentablement, tindran un impacte directe sobre la qualitat de vida de les persones ateses i les seves famílies.

La manca de solucions reals i urgents provoca una gran desprotecció d’aquestes persones i les col·loca en un escenari de gran vulnerabilitat i incertesa. Des de la responsabilitat i compromís social, cal denunciar-ho i exigir solucions urgents. Tots i totes ens hi podeu ajudar, tots i totes podem canviar el futur si ens fem escoltar.

Per tot això, el pròxim 11 d’abril, totes les 226 entitats, juntament amb les persones i famílies que les integren, estan convocades a sortir al carrer i dir prou:

  • Exigir millores en el finançament dels CETs i dels serveis d’atenció a les persones amb discapacitat amb especials dificultats.
  • Denunciar que si continuem així entre 2019 i 2020 desapareixeran com a mínim 1.589 llocs de treball de persones discapacitat amb especials dificultats. A mig termini, aquesta xifra pujaria fins a 10.000 llocs de treball que estaran en greu risc.
  • Denunciar que la precarització del finançament públic està arribant al límit i que començarà a afectar a la qualitat en l’atenció a les persones i les condicions laborals dels professionals.

Informació del recorregut de la manifestació i exigències en cada punt:

S’entregarà un manifest a cada un dels punts.

11:00 – Delegación del Gobierno (C/Mallorca, 278)

Què exigim:

  • Compromisos ferms i per escrit de les millores de finançament de CET  anunciades.
  • Incrementar els recursos per CETs que es destinen a Catalunya. Actualment es reparteix el finançament per criteris polítics discrecionals i NO finalistes. És a dir, Catalunya té el 27% dels treballadors amb discapacitat i ED, però el Gobierno només li atorga el 16% (Catalunya representa el 16% de la població de l’Estat). És un greuge injustificable.

11:45 – Departament d’Economia i Hisenda (Rambla de Catalunya, 19-21)

Què exigim:

  • Increment de les tarifes de finançament dels serveis d’atenció.
  • Acabar amb els retards en els pagaments.
  • Seguretat i estabilitat en el finançament.

12:30 – Departament de Treball Afers Socials i Famílies (C/Sepúlveda, 148)

Què exigim:

  • Millora del finançament dels CETs que ocupen a persones amb ED.
  • Solució urgent i efectiva de l’envelliment prematur al CETs.
  • Planificació plurianual del finançament dels CETs.

13:00 – Lectura del Manifest i atenció als mitjans de comunicació (C/Sepúlveda, 148)

Persona de contacte i recull gràfic (vídeo i fotogràfiques) de la manifestació:

Vanessa Álvarez

608 93 54 06 – 93 411 85 84 | valvarez@aeesdincat.cat

 

Mobilització a Barcelona per un millor finançament

Mobilització a Barcelona per un millor finançament

El pròxim dia 11 d’abril les entitats associades a l’AEES Dincat estan convocades a participar a una mobilització a Barcelona per exigir millores en el finançament tant dels CET com dels mòduls dels serveis assistencials. Aquesta mobilització respon a la voluntat majoritària per part dels associats, aprovada en l’Assemblea realitzada el passat 13 de març.

Ja hem comunicat al Departament d’Interior la realització d’aquesta mobilització i l’itinerari previst és: Delegación del Gobierno – Departament d’Economia – Direcció General d’Economia Social (veure recorregut). La mobilització començarà a les 11h i està previst que finalitzi cap a les 13.30h.

Per raons logístiques, totes aquelles entitats que estiguin interessades en participar hauran d’omplir aquest formulari.

Vols col·laborar en el disseny de la memòria de l’AEES Dincat 2018?

Vols col·laborar en el disseny de la memòria de l’AEES Dincat 2018?

Com tots vosaltres sabreu arriba el moment en el que les entitats comencem a preparar les memòries anuals, eines de transparència i rendiment de comptes.

Com no podia ser d’una altra manera, des de l’AEES Dincat, també estem en procés d’elaboració i disseny de la memòria del 2018. Per aquest motiu, us demanem la vostra col·laboració i us agrairem que ens feu arribar fotografies i imatges representatives de les vostres entitats i dels serveis que presteu que ens permetin reforçar el disseny de la nostra memòria.

Si voleu col·laborar ens podeu fer arribar les vostres fotografies a través del mail valvarez@aeesdincat.cat

Nova oferta formativa abril 2019

Nova oferta formativa abril 2019

Us presentem la nova oferta formativa del mes d’abril, pensada especialment per cobrir les necessitats de les entitats que presten serveis a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament i a altres col·lectius en situació de vulnerabilitat.

ÀMBIT ASSISTENCIAL

Capacitació internacional Snoezelen, mòdul 2: aquesta formació s’emmarca dins del reconeixement i homologació de Capacitació Internacional en Estimulació Multisensorial i Snoezelen. El mòdul, a banda d’una part més teòrica, conté també tota una part pràctica d’exercicis de vivències a la Sala Multisensorial. Més informació

Parafílies i delictes sexuals: la formació s’orienta a l’aprenentatge i reflexió al voltant de les persones amb discapacitat que presenten delictes sexuals. Més informació.

La gestió intel·ligent de persones i situacions difícils: amb aquesta formació els participants podran millorar la seva capacitat de lideratge intern explorant les bases neurològiques dels estats i les reaccions emocionals que ens situen en patrons reactius poc funcionals. Més informació.

 

Assemblea Extraordinària d’Urgència AEES Dincat

Assemblea Extraordinària d’Urgència AEES Dincat

El passat 13 de març la Sala de Plens del Districte de Les Corts va acollir la celebració de l’Assemblea Extraordinària d’Urgència convocada per l’AEES Dincat per tractar dos temes concrets:

1.       Acord entre COCARMI i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies sobre el finançament dels CETS.

Durant l’Assemblea es va exposar la importància i la transcendència que té aquest acord donat que deslegitima la incidència de l’AEES cap a la Generalitat, deixa fora de context a l’AEES Dincat per definir un nou model de CET (també el llibre blanc) i valida el relat de la Generalitat conforme sí que estan treballant amb el sector per solucionar la situació.

Es convida a la Rosa Cadenas, presidenta de la Federació Dincat, a explicar quin ha estat el seu posicionament al respecte i per quins motius es va acabar signant l’acord.

Seguidament, es deixa pas als assistents per expressar la seva opinió i valorar quin és el posicionament que ha de tenir l’AEES Dincat en relació a la Federació Dincat, atenent que s’han vulnerat les competències de l’AEES en matèria de CETS. Els participants, a banda de la situació derivada per la signatura de l’acord entre COCARMI i el Departament, manifesten també el seu descontent per la manera en què la Federació està tractant el tema de l’SMI, posant en contra a usuaris i famílies i qüestionant les accions de les entitats al respecte.

Les veus que intervenen apunten també la necessitat imperant de tenir un posicionament i una estratègia única perquè el fet de no actuar de forma unitària ens acaba deslegitimant, amb totes les conseqüències negatives que això comporta.

2.       Validar l’estratègia d’incidència política i les mobilitzacions en relació a la necessitat de millorar el finançament, tant de CETs com de mòduls assistencials.

S’exposa quina és la situació de finançament actual pels serveis, parant especial atenció en el cas dels CETS. Es comparteix amb els assistents que s’han produït millores i que s’han aconseguit resultats però que aquests són insuficients.

Es plantegen dos possibles escenaris de mobilització, un de caire més reivindicatiu amb un to més elevat com el que s’havia fet servir fins ara en les accions impulsades que implicaria que la mobilització es fes entre setmana; i un de caire més amable i més unitari i inclusiu on les famílies també hi poguessin participar i que suposaria que la mobilització es fes en cap de setmana.

Resultats de la votació

Total de vots emesos: 287

Voleu que hi hagi una única veu unitària del sector en matèria de CETS i que aquesta sigui la de l’AEES Dincat?

  • A favor: 216 (75,27%)
  • En contra: 53 (18,47%)
  • Abstenció: 18 (6,26%)

Quina creieu que és la millor alternativa per convocar una concentració unitària a Barcelona?

  • Mantenir el to reivindicatiu, d’un to més elevat: 198 (68,99%)
  • Revisar el to reivindicatiu i analitzar altres alternatives més amables i inclusives: 76 (26,48%)
  • Abstenció: 13 (4,53%)

 

Comunicat AEES Dincat | En relació a les mesures anunciades pel govern estatal per compensar els efectes de l’increment de l’SMI als CETS

Comunicat AEES Dincat | En relació a les mesures anunciades pel govern estatal per compensar els efectes de l’increment de l’SMI als CETS

La Secretaria de Estado de Empleo, la Sra Yolanda Valdeolivas, va comparèixer el passat 19 de febrer en la comissió del Parlament espanyol i va anunciar algunes de les mesures per donar resposta al desplegament del esperat increment del SMI. Aquestes mesures s’havien de concretar a la reunió de la Conferència Sectorial d’Ocupació i Assumptes laborals del 21 de febrer.

Des de l’AEES Dincat valorem que hi hagi consciència de la problemàtica i es prenguin mesures per garantir el Dret al Treball de les persones amb discapacitat amb especials dificultats. Ara bé, creiem que aquestes mesures són insuficients i no van acompanyades de la urgència i compromisos suficients.De fet, tal i com marca la llei, el govern de l’estat ha de fer front al 50% de l’SMI dels treballadors dels Centres Especials de Treball. Aquestes mesures s’havien de concretar a la reunió de la Conferència Sectorial d’Ocupació i Assumptes laborals del 21 de febrer.

En primer lloc, el dia 21 de febrer no es va concretar la quantitat de recursos que es destinaran a cada Comunitat Autònoma, deixant aquesta concreció pels mesos d’abril o maig. Les nòmines dels treballadors es paguen cada mes i calen compromisos urgents. Si afegim que s’entrarà en un procés electoral, i donada l’urgència, era imprescindible que s’haguessin concretat les quantitats el dia 21 de febrer; i més tenint en compte que els criteris estan fixats i simplement s’ha de fer el càlcul.

En relació a aquests criteris de distribució de la partida addicional dels 83 milions d’euros per donar resposta a l’increment de l’SMI esperat per tots, el descontent és encara molt més gran. Tant la Ministra de Empleo, com la Secretaria de Estado havien anunciat que es distribuirien amb criteris finalistes, és a dir, en funció del nombre de treballadors en els CETs que hi hagués a cada comunitat autònoma. Totalment lògic si l’afectació de l’increment de l’SMI és directe a cada persona treballadora. La sorpresa ha estat quan la proposta del Gobierno, en la reunió de la Conferència Sectorial, ha sigut distribuir aquests 83 milions d’euros en un 70% per criteris generals i només un 30% en funció del nombre de treballadors de CET de cada Comunitat Autònoma. Aquest criteri no respon al que havien anunciat prèviament i per poder comparar-ho, representa que els treballadors amb discapacitat de Catalunya rebran aproximadament 6 milions d’euros menys dels que els correspondria. Aquesta xifra equival 353 € per persona treballadora i és un 2,8% del salari anual de cada persona.

D’altra banda, han anunciat que a l’octubre preveuen elevar fins al 55% la subvenció de l’SMI per a les persones amb discapacitat amb especials dificultats. Per una banda, aquest increment és insuficient, caldria arribar almenys fins al 60% per compensar l’efecte de l’increment de l’SMI i, a més, tenint en compte l’evolució dels darrers anys hauria d’arribar fins al 75% (almenys temporalment fins a definir un nou model de finançament que garanteixi el dret al treball). En qualsevol cas, sigui un 55% o un 60%, aquest increment és imprescindible per poder fer efectiu l’increment de l’SMI a 900 € mensuals i és urgent perquè les nòmines ja s’estan pagant. Cal que sigui efectiu abans de la campanya electoral per tal sigui efectiu de manera imminent. Amb els sous de les persones no s’hi juga. El dret al treball de les persones amb discapacitat intel·lectual depèn d’aquest increment i no es pot esperar. Per tal de quantificar-ho, aquesta mesura finalista d’incrementar fins al 55% la subvenció de l’SMI representaria uns 540 € per cada treballador amb discapacitat amb especials dificultats a CETs de Catalunya; que equival a un 4,3% del seu sou.

En conjunt estem parlant que de les mesures anunciades inicialment, en relació als treballadors amb discapacitat a CETs de Catalunya es deixarà de percebre un 2,8% del seu sou i un 4,3% està en risc; en total la pèrdua de poder adquisitiu de la subvenció serà d’un 7’1% del seu salari anual.

Les conseqüències d’aquesta situació i la falta de mesures concretes i urgents posa en perill la viabilitat dels CETs i, per tant, la feina dels prop de 10.000 treballadors amb especials dificultats de Catalunya, així com també posa en risc el model català d’èxit en la inserció laboral de persones amb discapacitat (al llarg dels darrers 50 anys Catalunya ha estat pionera en la inserció laboral de persones amb discapacitat amb especials dificultats i s’han generat el 27% del total de llocs de treball a CETs de tot l’estat, essent un element clau per garantir el dret al treball de les persones amb discapacitat amb especials dificultats).

Insistim que les mesures anunciades són un primer pas que denota la preocupació per la problemàtica, però cal concretar i ampliar les mesures urgentment. En aquest sentit ens posem a disposició de la Secretaria de Estado de Empleo i la Ministra de Empleo i continuarem fent incidència política per compartir el diagnòstic de la situació i dissenyar conjuntament les mesures necessàries per revertir la situació que assegurin el dret al treball. La nostra prioritat serà intentar garantir el màxim de recursos necessaris, en concret el 75% del SMI, per mantenir els lloc de treball de les persones amb especials dificultats.

Barcelona, 28 de febrer del 2019

Descarregar comunicat